Índex

1. Habilitat vs Capacitat

2. Definició Habilitats motrius bàsiques

2.1 Tipus habilitats motrius bàsiques

2.1.1 Desplaçaments

2.1.2 Salts

2.1.3 Girs

2.1.4 Control objectes

3. Desplaçaments

3.1 Desplaçament actiu

3.1.1 Marxa

3.1.2 Carrera

3.1.3 Quadrupèdia

3.1.4 Reptacions

3.2 Desplaçament passiu

3.2.1 Trepes

3.2.2 Propulsions

3.2.3 Lliscaments

3.2.4 Transport

4. Desenvolupament i evolució del desplaçament en les diferents etapes evolutives de l’infant

· De 0 a 8 mesos
· De 8 a 12 mesos
· De 1 a 2 anys
· De 3 a 6 anys




1. Habilitat vs Capacitat


La persona hàbil és la que té capacitat per a complir un acte de procediments.
Una capacitat és la plena potencialitat d'un individu per a l'execució d'una tasca física o intel·lectual.(Gran Enciclopèdia Catalana)
Per tant, si una capacitat és la plena potencialitat... podem extreure una gran diferència entre capacitat i habilitat: Una habilitat s’adquireix al llarg del temps amb esforç, i una capacitat no i per tant és nata.
Direm que la capacitat és el límit que te una persona a l’hora de fer un esforç, i la habilitat és la manera de fer aquest esforç sense problemes, fruit d’una prèvia preparació.

2. Definició Habilitats motrius bàsiques


Les Habilitats Motrius Bàsiques són la capacitat d'executar un acte motor que es caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Així podrem concretar que les HMB són: les desplaçaments, els salts, els girs, els llançaments, les recepcions i els equilibris.
Pedagògicament aquestes diferents famílies de moviments han de ser treballats per tal de millorar l’execució dels moviments i per tal d’aconseguir una millor i més àmplia base motriu que permetrà als alumnes donar respostes més eficaces a diferents situacions especifiques que se’ls puguin presentar.
Cal, però, acceptar el terme de transferència que és aquella influència que una adquisició inicial té en l’execució o aprenentatge d’una segona adquisició. En el nostre cas estem parlant d’un gest determinat.
És important tenir en compte que totes aquestes habilitats estan presents en gairebé totes les etapes de l’educació física escolar, però cada una té un moment òptim de desenvolupament, els podrem agrupar:
  • Dels quatre als sis anys: qualitats perceptives i tasques motrius habituals.
  • Dels set als nou anys: habilitats i destreses bàsiques.
  • Dels deu als tretze anys: iniciació a les tasques motrius específiques.


2.1 Tipus habilitats motrius bàsiques

  • Desplaçaments

  • Salts

  • Girs

  • Control objectes


3.Desplaçaments

Entenem per desplaçaments actius com aquells que el subjecte fa responsablement, és a dir, que els controla la seva posició en l'espai, controla les condicions del desplaçament i les vies energètiques que fa servir per portar-ho a terme. Per desplaçament pasiu entenem aquell en que el subjecte no és totalment responsable dels factors necessaris per tal que el desplaçament es dugui a terme.

3.1Desplaçament actiu

3.1.1Marxa


“Suport successiu i alternatiu dels peus sobre una superfície de desplaçament en absència de fase aèria. Evoluciona a partir del patró motriu elemental de caminar”.Cepero (2000).

És una habilitat molt complexa, de fet, el seu patró madur no s'arriba a tenir fins a l'adolescència.

La marxa constituïx l'última etapa important del desenvolupament motor, perquè confereix al nen autonomia en els seus desplaçaments i la capacitat de conèixer el seu entorn.

L'evolució:

La longitud del pas es va incrementant a poc a poc anualment. Normalment, el contacte del peu amb el sòl és pla quan comencen a caminar, encara que alguns poden iniciar el patró caminant de puntetes.

A poc a poc es produeixen alguns canvis, fins a arribar a una menor flexió de la planta del peu, que provoca el contacte per mitjà del taló.

La col·locació dels peus, normalment sol ser separada, però l’angle dels peus cap a fora va disminuint durant el primer any.


Quant al maluc, l'excessiva flexió d'aquesta al final del balanceig de la cama cap a davant, de vegades fa l'efecte que el nen “està pujant”, encara que la distància entre els peus sigui mínima. A poc a poc aquesta flexió anirà disminuint.


El suport elemental a l'hora de caminar, s'inicia amb un contacte de tot el peu amb el genoll flexionat, que es manté en el primer any, però a partir de l'any i mig, és seguit per una extensió d'aquesta, després de donar suport el taló.


Finalment, pel que fa a l'acció dels braços, al començament es mantenen oberts i flexionats pels colzes. L'obertura i flexió dels colzes anirà descendint progressivament. Abans dels dos anys, la gran majoria dels nens mouen els braços de forma oposada a les cames.




3.1.2 Carrera


“Suport successiu i alternatiu dels peus sobre la superfície de desplaçament, amb existència de fase aèria a causa del increment de la velocitat. Evoluciona a partir del patró motriu elemental de córrer”. Cepero (2000).

La diferència entre la marxa i la carrera és la velocitat de desplaçament, i el factor de vol o d'absència de suport.

L'evolució:


• Augment de la longitud de pas.

• Disminució de la quantitat relativa de moviment vertical en cada pas.

• Augment de l'extensió del maluc, el genoll i el turmell en l'impuls.

• Augment de la proporció de temps de la fase de suspensió de la pas.

• Augment de l'aproximació del taló als glútis en el balanceig de la cama cap a davant.

• Augment de l'altura del genoll avançat.

• Disminució de la distància relativa del peu de suport avançat pel que fa al centre de gravetat del cos.


Tres estadis de desenvolupament:


- Estadi Inicial: passos rígids i dispars , amb major base de sustentació per a aconseguir major equilibri.


- Estadi Elemental: augment de la longitud de suports a mesura que la carrera es fa més veloç.


- Estadi Madur: el recorregut de la cama és circular.



3.1.3 Quadrupèdia

“Desplaçaments sobre una superfície en la qual intervenen més de dos suports, generalment actuen en el desplaçament els membres del tren superior. Evolucionen a partir del patró elemental del gateig”.


Es tracta d'un desplaçament poc eficaç perque en la seva execució intervenen segments no especialitzats en la propulsió del cos. Alhora aquests segments poden empitjorar la funció que tenen els òrgans que s'hi estan acostumats a realitzar aquesta tasca. La posició del cap tampoc és la més adient per tenir una bona preparació de l'espai. Finalment hi ha un descens del centre de gravetat en relació a la superfície de desplaçament, això disminueix l'equilibri i dificulta, per tant, la possibilitat de desplaçament.
Els paràmetres que apareixen són:

  • l'amplitud
  • la freqüència
  • els recolçaments simultanis o successius, o els paralels o oposats.

3.1.4 Reptacions


“Desplaçaments en els quals el tronc contacta amb la superfície de desplaçament. Patró motriu previ a la quadrupèdia”.


En general és un tipus de desplaçament que comporta les mateixes característiques que les quadrupèdies, però que es diferència d'aquestes perquè el centre de la gravetat i la superfídice de desplaçament estan a una mínima distància. Aquest fet obliga una exigència d'esfroç muscular molt elevada. Els criteris a seguir per construir tasques a partir d'aquest desplaçament són similars als de les quadrupèdies.


3.2 Desplaçament passiu

3.2.1 Trepes

És aquell desplaçament en que no hi ha contacte amb el terra. El subjecte amb recolçaments i traccions va variant l'alçada del seu centre de gravetat.
Trepant es millora l'esquema corporal, la percepció del pes corporal, la situació del centre de la gravetat; la coordinació dinàmica general millora gràcies el treball de reequilibracions i coordinacions intersegmentaria.

3.2.2 Propulsions

És un desplaçament que te lloc en un medi acuàtic. La força de flotació variarà les condicions que provoca l'atracció gravitatoria. Evidentment la resisència de l'aigua és superior a la terrestre i jugarà un paper important la funció respiratória que s'haurà d'adaptar al medi. El potencial educatiu d'aquest tipus de desplaçament és tan gran que mereix un tractament específic.

3.2.3 Lliscaments

Els lliscaments són desplaçaments pasius en el que la situació del subjecte en el medi i l'acció de la força de gravetat proporcionen l'energia i les condicions del propi desplaçament. Alguns objectes (patins, monopatins...) poden convertir aquest desplaçament en una acció activa.
En general són activitats que desenvolupen el sentit de l'equilibri així com la capacitat perceptiva de l'individu.

3.2.4 Transport

És un desplaçament no produit directament pel subjecte. Si el contacte amb l'agent que desplaça es fa per sobre del centre de gravetat de l'individu arrossegat es diu que parlem d'una suspensió, si és per sota, és diu que és un suport.
El treball muscular que normalment es dóna és isomètric, això ajudarà a millorar l'actitud. També es treballa l'esquema corporal (pes corporal, línia i centre de gravetat,...). La necessitat d'adaptar-se al moviment produit per un agent extern farà que s'enriqueixi la percepció espai-temporal.


4. Desenvolupament i evolució del desplaçament en les diferents etapes evolutives de l’infant


De 0 a 8 mesos.

Es caracteritza pels reflexos, estant relacionats amb els desplaçaments els següents reflexos: del pas, de la marxa, i de *enderezamiento .(no se como es en catalán)

De 8 a 12 mesos.

Comença una evolució cap a la marxa, passant d'una posició flexionada a una estesa.
El nen gateja i comença a posar-se dempeus sense ajuda, donant els seus primers passos agarrant-se a les coses.
Al voltant dels dotze mesos comença a caminar amb moviments molt globals.

De 1 a 2 anys.

La marxa millora, arribant-se a dominar als dos anys. La carrera es realitza amb coordinacions molt globals. No separa moviments de braços i cames.
Comença a explorar l'espai mes detingudament pujant-se als objectes que hi ha al seu al voltant.

De 3 a 6 anys.

Es perfeccionen les conductes del període anterior i desapareixen els reflexos. La carrera dominada totalment amb girs, parada, etc., sent la coordinació analítica, sent també independent el moviment de braços i cames.
Als quatre anys comença a ajustar la carrera a un mòbil controlant la parada. És capaç de franquejar obstacles.